diumenge, 8 de juliol del 2012
divendres, 6 de juliol del 2012
Dia 1 - 07/07/12
Sóc Ella.
La que a vegades representa a la que està
trista, a la que ha viscut una nit esbojarrada, a la que s’ha passat una nit plorant mentre
escoltava cançons melancòliques, a la que ha agafat una borratxera que no se’n
recorda de res, a la que s’ha sentit malament perquè no ha sigut prou
responsable, a la que ha viscut en un núvol quan ha conegut a algú, a la que s’ha
deixat portar pels seus impulsos, a la qui li agrada mirar la lluna...
Sóc Ella.
Sensible, amable, apassionada, simpàtica,
esbojarrada a vegades, dramàtica d’altres, agradable, carinyosa, sincera, somniadora,
tendra, impulsiva, pacient, delicada, honesta, i a vegades valenta...
I avui, jo, Ella, començo un nou cicle a la meva
vida, com dirien els Gossos “avui és dia 1” . A partir d’avui he de ser forta, intentar
distreure’m, no pensar massa i viure l’estiu i el que vingui. Aprofitar el
temps i vèncer la tristor i la
nostàlgia. En algun lloc vaig llegir “Avui no acaba res.
Comença.”
Ahir, el meu novio i jo ho vam deixar. Ell va
ser capaç de fer el que jo no vaig tenir forces de fer uns dies abans, el que em rondava pel cap
contínuament des de feia ja uns dies. Em va dir que la nostra relació no anava
enlloc, i que abans de que ens féssim més mal era millor tallar-ho, que li
acabaria agraint. Però no era el context de les frases el que em feia mal, era
veure que s’acabava mentre me n’adonava que tenia tota la raó, per molt dur que
fos. I en certa manera, aquesta situació la vaig provocar jo conscientment
apretant-lo sobre el tema, sobre nosaltres dos, la nit anterior.
Ahir va ser un drama. Plorava, i em mancava la
respiració, com quan era petita que plorava tan fort que m’ofegava (sí, sempre
he estat una mica exagerada plorant, a casa sempre m’ho han dit), i vaig haver
de retenir-me, anar a fer classes i després aguantar una reunió amb els pares
dels alumnes. Quan vaig arribar a casa, i a més, no hi havia ningú, els ulls
van començar a sobreeixir-se altre cop.
Fins que me’n vaig cansar, suposo. I a la nit, m’he anat despertant, i el curiós
és que quan em despertava pensava molt positivament. El dia d’avui, el meu
primer dia “lliure” ha estat un...(va, que ara qualificaré com em sento cada
dia), un 3,5! Tampoc està tan malament, ahir va ser un 1,5. Amb 24 hores he
pujat 2 puntets, està bé! Però ha sigut com estar a una muntanya russa... a estones positiva i a estones enfonsada. He
intentat fer coses, però vés per on, avui tothom tenia plans. Això sí... per la
setmana que ve tinc a moltíssima gent disponible. Podria ajuntar-los a tots i
fer un viatget... ;)
Quina vergonya! Fins i tot he recorregut als
meus ex-rotllets més recents per si podien quedar... Al final he decidit
resignar-me a no sortir per avui, i crear aquest bloc, que parla sobre mi, el
meu diari, inspirat en el llibre El blog
de Lola Pons, de Teresa Roig. Però el meu cas és verídic, de fet, ara la
veu en of diria: “ basat en fets reals”.
:P
En fi, us convido a veure-us reflectides, a
ajudar-vos a pensar amb les meves experiències, a conèixer una mica la meva
vida, i potser una mica d’entreteniment.
Benvingues i benvinguts!!
Divendres, 0:35h
P.D1: fa un dia i mig que quasi no menjo. Mmm...
tassa de cereals?
P.D2: me n’arrepenteixo de no haver plantat maria!
Ara em fumaria un porret molt a gust! ;)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)